Si les TIC i Internet en general, ens han espentat cap a un nou "paradigma de l'ensenyança", la pissarra digital constituïx un dels seus principals instruments, i conjuntament amb la "Intranet" de centre i les sales multiús, proporciona la base tecnològica sobre la qual es sustenten “les escoles del futur”.La pissarra digital en l'aula de classe obri una finestra al món, que permet compartir i comentar tot tipus de materials i treballs realitzats pels professors i els estudiants i actua com a germen d'innovació i cooperació. La seua disponibilitat en l'aula va induint una notable renovació de les metodologies docents i dels processos d'ensenyança i aprenentatge, incrementa la motivació dels estudiants, revitalitza l'autoestima professional dels professors i facilita l'èxit d'aprenentatges més significatius i acords amb la societat actual. Per una vegada, la simple disponibilitat d'uns recursos tecnològics en les aules, conjuntament amb unes poques orientacions inicials al professorat, dóna lloc a una progressiva renovació dels processos d'ensenyança i aprenentatge que es va estenent a TOT el professorat. Sens dubte es tracta d'una de les excepcions que justifica la regla, perquè generalment la tecnologia per si sola no impulsa la innovació educativa.
Un exemple de posada en escena d'aquesta eina es pot veure en aquest vídeo:
Les possibilitats de la pissarra digital per a innovar, motivar els estudiants, promoure aprenentatges més significatius, atendre adequadament la diversitat de l'alumnat..., són immenses. En alguns casos, el professorat haurà de realitzar esforços complementaris importants (elaboració de transparències, apunts, materials didàctics interactius), però en general la seua utilització no suposarà una major dedicació.
Què lluny queda aquella escola en què l'alumne era un receptor passiu de les lliçons magistrals de sempre, sobre els temes de sempre!
No hay comentarios:
Publicar un comentario